Prové de l'anglès queer, que vol dir estrany o "bord", mot que va ser utilitzat durant molt de temps com a eufemisme per a referir-se a les persones que se sentien atretes per el seu mateix sexe. Aquesta és una teoria sobre el gènere que afirma que l'orientació afectivo-sexual i la identitat sexual o de gènere de les persones són el resultat d'una construcció social i que, per tant, no existeixen rols sexuals essencials o biològicament inscrits en la naturalesa humana, sinó formes socialment variables de desenvolupar un o diversos rols sexuals. Per això, els estudis de gènere han estat emparentats amb la Teoria Queer, ja que tots dos discuteixen les identitats (dones en el primer cas, gais i lesbianes en el segon), reformulant nous processos d'identificació i de diferenciació al voltant de la sexualitat. Les persones que es defineixen com a queer empren aquest terme per evitar etiquetar-se amb qualsevol altra paraula més limitadora.
Abans de endinsar-se en la teoria queer, cal enteder que vol dir "sexualitats perifèriques". Les sexualitats perifèriques són aquelles que traspassen la frontera de la sexualitat acceptada socialment: heterosexual, monògama, entre persones de la mateixa edat i classe, amb pràctiques sexuals suaus, que rebutja el sadomasoquisme, l'intercanvi de diners i el canvi de sexe. En canvi, les sexualitats perifèriques estan basades en la resistència als valors tradicionals, i en assumir la transgressió moltes vegades el preu que s'ha de pagar és el rebuig social, la discriminació i l'estigma. Per això, les pràctiques queer es recolzen en la noció de desestabilitzar normes que estan aparentment fixes. Les pràctiques queer reflecteixen la transgressió a l'heterosexualitat institucionalitzada que constreny els desitjos que intenten escapar de la seva norma. La teoria queer desafia la noció de sexualitat com quelcom rígid i compartimentat. Vol forjar un moviment més radical que busca un alliberament sexual més enllà de les limitacions de la política de la identitat LGBT que fractura el moviment. Lo queer es defineix com una anti-identitat que podria incloure a totes les persones. Així, el concepte s'alinea en gran part amb la visió marxista sobre la sexualitat, al esborrar les fronteres entre les identitats sexual. La opressió LGBT té arrels materials en les estructures de la societat capitalista, en la que es promou la família nuclear i els rols de gènere com a únic model a seguir. Això assegura una reproducció diària i física dels i les treballadores. Enfront aquesta ideologia heterosexual, les relacions LGBT es discriminen com a desviades. Així, segons la teoria queer per acabar amb les opressions LGBTfòbiques s'ha d'acabar també amb el sistema capitalista que es beneficia d'aquesta primera. D'aquesta manera, la teoria queer busca una ruptura radical amb l'statu quo i es promouen les acciones alternatives i subversives com trasvertirse i el rebuig a escollir una identitat, com a desafiaments a la opressió. QUÉ ÉS LA IDENTITAT PERFORMATIVA? Judith Butler (es recomana llegir "El gènero en disputa") ha exercit una gran influència dins de la teoria feminista i en els estudis queer per proposar una concepció del gènere imitativa i representativa. Butler assenyala que el gènere és essencialment identificació, que consisteix en una fantasia dins d'una altra fantasia. El gènere es defineix, d'acord amb Butler, en el que denomina la performance, és a dir, la repetició que imita constantment la fantasia que constitueixen les significacions de manera encarnada. Sota aquesta visió, els comportaments tan criticats com el amanerament d'alguns gais i transsexuals, o les relacions butch (camionera) / femeni amb la seva imitació particular del gènere revelen, segons Butler, l'estructura imitativa pròpia del gènere. Per Butler tot el que som és una imitació, una ombra de la realitat. L'heterosexualitat forçosa es presenta com l'autèntic, la veritat, l'original. Es a dir, l'heterosexualitat s'ha d'assumir com una repetició coercitiva i obligada dels conceptes "home" i "dona", que exigeixen ser els fonaments normatius de la realitat. No obstant això, el subjecte no tria l'actuació del gènere lliurement, sinó que tal representació de l'heterosexualitat és obligatòria (sota amenaça i coerció). Butler assevera que la performativitat del gènere sexual no consisteix a triar de quin gènere serem avui. Performativitat és repetir les regles mitjançant les quals ens concretem. No es tracta d'una construcció absoluta d'una persona sexuada genèricament, sinó d'una repetició obligatòria de normes anteriors que configuren l'individu. Aquestes normes conformen i delimiten a la persona i són també els recursos a partir dels quals s'inicia la subversió i la resistència. En conseqüència, el gènere és performatiu ja que és l'efecte d'un règim que estableix les diferències de gènere de manera coercitiva. Els tabús, les amenaces correctives, les prohibicions, i fins i tot les regles socials, operen a través de la repetició ritualitzada de les normes. Butler (2002) afegeix que l'heterosexualitat maniobra mitjançant l'estabilitat de les normes de gènere. És per això que l'homofòbia sol actuar a través de l'atribució als homosexuals d'un gènere fallit i malmès. Ho fa designant "masculines" a les lesbianes, "efeminats" als homes gai i "pervertits" als transsexuals. El terror homofòbic als actes homosexuals és, en realitat, un terror a perdre el propi gènere i a no tornar a ser una "dona de veritat" o un "home de veritat". Per això és fonamental assenyalar la forma en què la sexualitat es regula mitjançant el control i la humiliació del gènere.
0 Comments
|