Sessió destinada a tractar les conductes transfobes i l’assetjament per transfòbia.
Transfòbia: Si bé el terme "transfòbia" va sorgir no fa gaire, les actituds i experiències que aquest intenta capturar tenen una història més llarga. No podem proclamar que l'odi o aversió profunda cap a les persones que, de diversa manera, exerceixen una identitat de gènere diferent a l'assignada socialment hagi existit en totes les cultures a través de tots els temps. Pensar d'aquesta manera equivaldria a suggerir que la transfòbia ha estat una pràctica transhistòrica i pancultural i això simplement no és cert. No obstant això, les pràctiques i sentiments transfòbics són presents en la nostra societat avui i llavors hem d'analitzar les seves característiques i efectes. La por cap al "trans" deriva de l'existència d'una norma considerada com a "normal", "correcta". La ruptura d'aquesta convenció -suposadament inamovible, essencial, sòlida i eterna- genera aquesta reacció negativa. I precisament el terme "transfòbia" busca qüestionar aquesta naturalització de l'aversió i del repudi al diferent. Figura 7: Triangle de les violències. La transfòbia es manifesta de manera brutal i oberta, per exemple, a través de la violència física o de la negació sistemàtica de beneficis i drets dels que sí que gaudeixen altres segments de la població cis. Però la transfòbia també s'expressa de manera violenta psicologicament quan la transgeneritat és considerada una patologia mèdica i social o quan la gent es resisteix a nomenar una persona trans amb el seu nom triat. Llavors "transfòbia" serveix per visibilitzar i tractar d'eliminar les formes obertes i vetllades de discriminació, odi, violència, repudi, por, rebuig, exclusió, desigualtat comeses en contra de les persones que transgredeixen o desdibuixen les categories genèriques (i sexuals) dominants. Qui pateix la transfòbia? La gent que és víctima de la transfòbia no presenta un perfil estereotípic que sola ser atribuït als transgènere. Es tracta d'un gran ventall d'identitats de gènere. Com per exemple:
La perspectiva feminista i d'estudis de gènere En el personal, cada vegada que escolto "transfòbia" em ve al cap la famosa frase de Simone de Beauvoir que diu que les dones no neixen, es fan. El seu postulat no pot més que recordar-nos que ser dona no resideix en tenir o néixer amb una vagina o sense. De la mateixa manera la seva frase ens alerta també al voltant dels essencialismes falsos que poden portar-nos a pensar que tenir un penis o testicles fa d'aquesta persona inevitable i invariablement un home. La lluita contra la "transfòbia" pot potser percebre com una batalla aliena a la feminista. Però, si malgrat les diferències entre els diferents corrents del pensament feminista identifiquem que les persones feministes han lluitat contra la naturalització de les característiques corporals i les capacitats reproductores i la manera en què aquesta naturalització es tradueix en exclusió i inequitat, no ens queda més que reconèixer les semblances existents entre lluites germanes: la lluita contra el sexisme i la lluita contra la transfòbia. Reparem doncs en el significat polític de les dues lluites en contra de les discriminacions, ciutadanies-de-segona-classe, exclusions que es sustenten al·ludint al gènere. Altres teories apel·len al concepte de cisheteropatriarcat per assenyalar que la transfòbia no és simplement la resistència a trencar amb la "tradició", sinó que hi ha col·lectius els privilegis depenen de que els rols de gènere no siguin transcendits. Aquesta perspectiva assenyala que el fet de discriminar les persones trans és una eina per sotmetre i imposar el poder, amb tot el que això implica: mantenir oberta la possibilitat de controlar la vida d'altres per obtenir beneficis. Aquests beneficis, però, no serien personals, sinó col·lectius, a repartir entre una minoria que gairebé sempre és relacionada amb grups d'homes cis blancs heterosexuals. El fet de mantenir a ratlla les amenaces contra els rols de gènere permetria explotar a les dones i les minories transgènere sense necessitat de superar-les en nombre de forma àmplia. És per això que la transfòbia sol ser molt relacionada amb els tipus de sexisme en general: totes dues són formes de legitimació de rols "tradicionals" que beneficien a una part de la societat i perjudiquen a una altra. EXPERIÈNCIA DE DONES TRANS LLATINES: 2008, XVII Conferència Internacional de la Sida a la ciutat de Mèxic, noies trans llatinoamericanes que prenien el micròfon i relataven les múltiples formes en què la transfòbia havia afectat les seves vides. Moltes d'elles a més afirmaven que les categories epidemiològiques -com la de "HSH" o "Homes que tenen sexe amb homes" - en què se'ls havia encasellat no feien molt per promoure la prevenció de l'epidèmia del VIH / SIDA, ja que elles no es reconeixien com a homes gai o homosexuals, sinó com a dones trans. Sostenien que la transfòbia s'expressa en la incapacitat i rebuig per reconèixer les diferències entre identitat de gènere i orientació sexual a què al·ludeixen les seves pròpies precisions terminològiques i testimonis de vida. El caràcter polític de les transgressions del gènere. Encabir en el camp polític les persones drag, butch, femme, transvestits... Una definició genèrica de performance com a procés de repetició regulada (que abasta des del ritual a la mascarada, passant pel transvestisme o les representacions paròdiques) permet associar aquest concepte amb la idea de performativitat com a acte lingüístic i al seu torn evitar l'excessiva estetització que ha adquirit el terme en el món de l'art (on s'ha neutralitzat la seva càrrega política). Les teories queers, que neixen d'un encreuament metodològic i disciplinari, han explicat el gènere en termes de performance, una tesi que en els textos fundacionals de Judith Butler es desenvolupa a partir de l'anàlisi de la cultura Drag Queen. Les performances de gènere dels Drags Queens/Kings no com una mera representació escènica (per a la qual n'hi hauria prou col·locar-se una perruca i un vestit) sinó com el resultat d'un procés d'aprenentatge performatiu molt determinat per una sèrie de condicions personals, materials i socials. Si les accions de les Drag Queens susciten rialles o censures és perquè posen de manifest els mecanismes performatius a través dels quals es produeix una relació estable (un procés de repetició regulat) entre sexe i gènere. Aquestes pràctiques tenen un enorme potencial subversiu en posar de manifest l'artificiositat de les diferències de gènere i trencar la frontera entre l'àmbit tancat de la representació escènica (o de la recreació domèstica) i l'espai públic de la reivindicació política.
0 Comments
|