Julia Serrano: Per què els mitjans de comunicació representen la transrevolución amb pintallavis i sabates de talons?
www.juliaserano.com/outside.html#skirtchasers Mites i estereotips: 1. Tots els/les transsexuals volen ser operats Tal i com dèiem abans, hi ha tantes formes de viure la transsexualitat com persones transsexuals. Hi ha persones transsexuals que volen canviar al gènere contrari al que socialment els a estat assignat mitjançant importants modificacions corporals. En aquest procés desitgen reassignar els seus genitals i altres caràcters sexuals. Però això no significa que no hi hagi persones transsexuals que no desitgin o no necessitin ser operats. Hi ha persones transsexuals que viuen dins la identitat on desitgen viure sense caldre’ls modificar llur cos. Alguns, només el modifiquen parcialment usant hormones, per exemple, sense passar pel quiròfan. Podem viure el nostre cos de maneres molt diverses, siguem considerats/ades o no persones trans. I essent considerades, pensant-nos i vivint-nos com a persones trans, també, serem molt diferents les unes de les altres. En aquest sentit és important, prenguem o no la decisió de passar pel tractament mèdic, pensar bé el nostre cos i treballar per tenir-ne cura i estimar-lo. Passar pel quiròfan o administrarnos hormones no són processos simples. Encara avui hom desconeix si són processos agressius amb el nostre cos o tenen efectes adversos irreversibles. Per tant, la decisió de si modifiquem o no el nostre cos requereix una reflexió profunda i amb la màxima informació a la nostra disposició. Si hi estàs pensant, és important que parlis amb gent que ja hagi passat per aquest procés, que t’informis sobre les conseqüències que té i que investiguis si hi ha gent com tu que no ho necessita i ha desenvolupat altres eines per ser feliç. Finalment, no hi ha decisions incorrectes i el desig de voler modificar el cos és totalment legítim. L’accés al propi cos ha de ser lliure. Hi ha persones que són molt felices després d’iniciar el procés hormonal o després de ser operades, d’altres no. Cal poder decidir sense pressions i amb la major informació disponible. 2. Els/les transsexuals són heterosexuals Moltes persones acostumen a confondre l’orientació sexual amb la identitat de gènere. Una cosa és el gènere amb què ens identifiquem (masculí, femení, no cap dels dos, etc.) i una altra de ben diferent és la nostra orientació sexual, és a dir, cap a quines persones canalitzem el nostre desig. Tanmateix, sovint hom creu que les persones transsexuals han de ser heterosexuals. Hi ha la pregunta de: Com pot ser que algú que desitgi ser o viure com una dona senti atracció sexual cap a les dones? Com pot ser que els nois transsexuals que viuen en masculí sentin atracció cap a altres homes? Tal i com hem dit als apartats anteriors, l’orientació sexual no té per què ser sempre heterosexual i no depèn de factors biològics o físics. Les persones podem sentir desig cap a les altres persones siguin considerades del mateix gènere o no que el nostre. L’heterosexualitat és una convenció social, cultural, considerada la millor opció i privilegiada pels nostres sistemes polítics perquè és la base per a institucions com ara la família o el matrimoni. Però això no vol dir que totes les persones siguem “naturalment heterosexuals”, ans al contrari, moltes persones viuen la seva sexualitat tde manera diversa, sense guiar-se pel sexe/gènere de les altres ni pel què en dirà la societat. És per això que tant persones considerades socialment com a dones, o bé com a homes o com a trans, totes, puguem enamorar-nos i/o tenir relacions sexuals-afectives amb persones considerades del nostre mateix gènere o no. 3. Les/els trans tenen una malaltia mental Ja s'ha comentat abans* 4. Els trans es dediquen a la prostitució Veritablement, el fet de ser trans reverteix en un estigma social que és el resultat de la incomprensió de les vivències de gènere alternatives i de la transfòbia. Aquesta estigmatització, si es creua amb altres factors socioeconòmics i culturals, pot dur-nos a l’exclusió, l’explotació i la precarietat. El problema és que vivim en una cultura masclista que tendeix a explotar sexualment tot allò femení. Per això, les dones trans que es dediquen al treball sexual són molt notòries i estereotipades. Però allò que no és cert, de cap de les maneres, és que les dones trans només es dediquin a la prostitució. Hi ha persones transsexuals que estudien carreres universitàries i/o treballen en ocupacions diverses i hi ha persones transsexuals que exerceixen la prostitució. Aquest fet de vegades està relacionat amb factors com ara la classe social, l’atzar, l’entorn quotidià, l’accés als estudis, tries personals, etc. A més a més, és important reiterar que algunes persones trans que es dediquen a la prostitució ho fan com una opció més, decideixen dedicar-s’hi abans que no a altres ocupacions on també impera la precarietat laboral. La prostitució, en algunes ocasions, pot ser una ocupació més, encara que socialment estigui penalitzada o mal vista. Convenen dues puntualitzacions en aquesta presumpció que les persones transsexuals exerceixen la prostitució: en primer lloc, que aquestes acusacions sovint provenen de les persones que no tolerarien veure persones transsexuals exercint oficis comuns –i que restringeixen, per tant, el seu accés al món laboral–, i en segon lloc, que l’explotació de les persones és una greu lacra social, però la prostitució com a elecció lliure és un ofici regularitzat i amb sindicats legals als països on n’han sabut comprendre la utilitat social”. 5. Hi ha més dones transs que no pas homes trans No té per què ser una afirmació real. El problema és que vivim en una cultura masclista que tendeix a explotar sexualment tot allò femení, com hem comentat abans. Per això, les dones trans, sovint associades a la indústria del sexe, han estat molt més visibles que no pas els homes trans. Endemés, les dones trans que han estat educades com a nens, en molts casos tindran més facilitat per ocupar l’espai públic, transitar-lo i utilitzar-lo i per això són més visibles. Els homes trans sempre han estat més amagats o han passat més desapercebuts, fet que està molt vinculat a la socialització que han rebut prèviament, mentre vivien com a nenes. A l’educació femenina sempre hi han predominat la discreció, la dependència, la no ocupació de l’espai públic. Tota una sèrie de normes de gènere i de rols de conducta que duen els nois trans a tenir més reticències per fer-se visibles socialment. 6. Totes les persones transsexuals són de classe baixa o tenen pocs recursos socioeconòmics. El fet de viure el gènere de manera diferent no està relacionat amb cap classe social. Hi ha persones trans a tots els estrats socials. Malgrat això, les tries que fem (per exemple, a l’hora de modificar el nostre cos) i les oportunitats que tinguem per escollir el recorregut de cadascú poden estar relacionats amb la classe social (l’estatus econòmic, el nivell d’estudis, la xarxa social, etc.). Això no vol dir que hi hagi un recorregut millor ni més coherent, senzillament que n’hi ha de diferents. En qualsevol cas, la realitat és que la precarietat laboral, l’estigma i l’exclusió poden afectar més les persones trans que no la resta de la població. Com hem anat dient, la societat no entén les vivències alternatives de gènere, les formes ambigües o diverses de viure els nostres cossos i mostrar-los socialment. Tot i així, hem de lluitar perquè la societat entengui les nostres pràctiques diverses de gènere i sempre hem d’intentar accedir als espais on volem accedir. 7. Les persones trans no poden ser pares o mares Les persones trans podem tenir el desig de ser pares o mares i també podem arribar a ser-ho. És veritat que els processos de tractament hormonal poden tenir efectes adversos que perjudiquin el nostre sistema reproductor, però això no passa sempre. Hi ha nombrosos casos de persones trans que són pares i mares. Evidentment, si desitgem operacions de reassignació de sexe, com que es produeix una modificació genital que pot afectar els nostres sistemes reproductius, haurem d’exercir la nostra maternitat o paternitat a través d’altres vies menys convencionals. 8. El mite del transsexual vertader La creença que existeixen transsexuals de primera (aquells/es que es volen operar) i transsexuals de segona (aquells/es que no es volen operar) és un altre dels mites arrelats al nostre imaginari que hem de qüestionar. Tal i com dèiem, existeixen tantes formes de viure la identitat trans com persones que l’encarnen. Per això és important defensar totes les opcions com a vàlides, recolzar allò que cadascú/ una sent i exigir el nostre dret a definir-nos lliurement. Durant molt de temps, la medicina ha determinat que només són “veritables transsexuals” aquelles persones que es volen sotmetre a modificacions corporals com el tractament hormonal i la reassignació genital. La veritat de la transsexualitat apareix aleshores definida per la necessitat de desprendre’s d’uns genitals que no se senten com a propis. Però això no és sempre així, hi ha persones trans que necessiten modificar els seus genitals i n’hi ha que decideixen no fer-ho, o només ho fan parcialment, i això no les fa menys transsexuals que les primeres. Aquests criteris estan basats en una forma rígida i tancada d’entendre la identitat de gènere que no sempre es correspon amb la realitat de les persones transsexuals i que produeix discriminació dins les pròpies comunitats trans. Avui dia hi ha moltes persones que es defineixen i viuen com a transsexuals sense cap intenció de sotmetre’s a operacions de canvi de sexe. Transsexuals que no veuen malament els seus genitals, que en gaudeixen i que reivindiquen llur diferència amb orgull.
0 Comments
Sessió destinada a tractar les conductes transfobes i l’assetjament per transfòbia.
Transfòbia: Si bé el terme "transfòbia" va sorgir no fa gaire, les actituds i experiències que aquest intenta capturar tenen una història més llarga. No podem proclamar que l'odi o aversió profunda cap a les persones que, de diversa manera, exerceixen una identitat de gènere diferent a l'assignada socialment hagi existit en totes les cultures a través de tots els temps. Pensar d'aquesta manera equivaldria a suggerir que la transfòbia ha estat una pràctica transhistòrica i pancultural i això simplement no és cert. No obstant això, les pràctiques i sentiments transfòbics són presents en la nostra societat avui i llavors hem d'analitzar les seves característiques i efectes. La por cap al "trans" deriva de l'existència d'una norma considerada com a "normal", "correcta". La ruptura d'aquesta convenció -suposadament inamovible, essencial, sòlida i eterna- genera aquesta reacció negativa. I precisament el terme "transfòbia" busca qüestionar aquesta naturalització de l'aversió i del repudi al diferent. Figura 7: Triangle de les violències. La transfòbia es manifesta de manera brutal i oberta, per exemple, a través de la violència física o de la negació sistemàtica de beneficis i drets dels que sí que gaudeixen altres segments de la població cis. Però la transfòbia també s'expressa de manera violenta psicologicament quan la transgeneritat és considerada una patologia mèdica i social o quan la gent es resisteix a nomenar una persona trans amb el seu nom triat. Llavors "transfòbia" serveix per visibilitzar i tractar d'eliminar les formes obertes i vetllades de discriminació, odi, violència, repudi, por, rebuig, exclusió, desigualtat comeses en contra de les persones que transgredeixen o desdibuixen les categories genèriques (i sexuals) dominants. Qui pateix la transfòbia? La gent que és víctima de la transfòbia no presenta un perfil estereotípic que sola ser atribuït als transgènere. Es tracta d'un gran ventall d'identitats de gènere. Com per exemple:
La perspectiva feminista i d'estudis de gènere En el personal, cada vegada que escolto "transfòbia" em ve al cap la famosa frase de Simone de Beauvoir que diu que les dones no neixen, es fan. El seu postulat no pot més que recordar-nos que ser dona no resideix en tenir o néixer amb una vagina o sense. De la mateixa manera la seva frase ens alerta també al voltant dels essencialismes falsos que poden portar-nos a pensar que tenir un penis o testicles fa d'aquesta persona inevitable i invariablement un home. La lluita contra la "transfòbia" pot potser percebre com una batalla aliena a la feminista. Però, si malgrat les diferències entre els diferents corrents del pensament feminista identifiquem que les persones feministes han lluitat contra la naturalització de les característiques corporals i les capacitats reproductores i la manera en què aquesta naturalització es tradueix en exclusió i inequitat, no ens queda més que reconèixer les semblances existents entre lluites germanes: la lluita contra el sexisme i la lluita contra la transfòbia. Reparem doncs en el significat polític de les dues lluites en contra de les discriminacions, ciutadanies-de-segona-classe, exclusions que es sustenten al·ludint al gènere. Altres teories apel·len al concepte de cisheteropatriarcat per assenyalar que la transfòbia no és simplement la resistència a trencar amb la "tradició", sinó que hi ha col·lectius els privilegis depenen de que els rols de gènere no siguin transcendits. Aquesta perspectiva assenyala que el fet de discriminar les persones trans és una eina per sotmetre i imposar el poder, amb tot el que això implica: mantenir oberta la possibilitat de controlar la vida d'altres per obtenir beneficis. Aquests beneficis, però, no serien personals, sinó col·lectius, a repartir entre una minoria que gairebé sempre és relacionada amb grups d'homes cis blancs heterosexuals. El fet de mantenir a ratlla les amenaces contra els rols de gènere permetria explotar a les dones i les minories transgènere sense necessitat de superar-les en nombre de forma àmplia. És per això que la transfòbia sol ser molt relacionada amb els tipus de sexisme en general: totes dues són formes de legitimació de rols "tradicionals" que beneficien a una part de la societat i perjudiquen a una altra. EXPERIÈNCIA DE DONES TRANS LLATINES: 2008, XVII Conferència Internacional de la Sida a la ciutat de Mèxic, noies trans llatinoamericanes que prenien el micròfon i relataven les múltiples formes en què la transfòbia havia afectat les seves vides. Moltes d'elles a més afirmaven que les categories epidemiològiques -com la de "HSH" o "Homes que tenen sexe amb homes" - en què se'ls havia encasellat no feien molt per promoure la prevenció de l'epidèmia del VIH / SIDA, ja que elles no es reconeixien com a homes gai o homosexuals, sinó com a dones trans. Sostenien que la transfòbia s'expressa en la incapacitat i rebuig per reconèixer les diferències entre identitat de gènere i orientació sexual a què al·ludeixen les seves pròpies precisions terminològiques i testimonis de vida. El caràcter polític de les transgressions del gènere. Encabir en el camp polític les persones drag, butch, femme, transvestits... Una definició genèrica de performance com a procés de repetició regulada (que abasta des del ritual a la mascarada, passant pel transvestisme o les representacions paròdiques) permet associar aquest concepte amb la idea de performativitat com a acte lingüístic i al seu torn evitar l'excessiva estetització que ha adquirit el terme en el món de l'art (on s'ha neutralitzat la seva càrrega política). Les teories queers, que neixen d'un encreuament metodològic i disciplinari, han explicat el gènere en termes de performance, una tesi que en els textos fundacionals de Judith Butler es desenvolupa a partir de l'anàlisi de la cultura Drag Queen. Les performances de gènere dels Drags Queens/Kings no com una mera representació escènica (per a la qual n'hi hauria prou col·locar-se una perruca i un vestit) sinó com el resultat d'un procés d'aprenentatge performatiu molt determinat per una sèrie de condicions personals, materials i socials. Si les accions de les Drag Queens susciten rialles o censures és perquè posen de manifest els mecanismes performatius a través dels quals es produeix una relació estable (un procés de repetició regulat) entre sexe i gènere. Aquestes pràctiques tenen un enorme potencial subversiu en posar de manifest l'artificiositat de les diferències de gènere i trencar la frontera entre l'àmbit tancat de la representació escènica (o de la recreació domèstica) i l'espai públic de la reivindicació política. Tractament de la diversitat afectivo-sexual en el sistema educatiu actual (nivell espanyol, hauré de buscar especificitats a nivell català), la necessitat d'aplicar mesures educatives per la realitat escolar i algunes opcions o bones pràctiques en les que reflectir-nos, tot això en la següent presentació que he realitzat. És un esborrany i l'he de traduir, però crec que a aquestes altures heu de tenir ja una idea general de la sessió 2: www.emaze.com/@AORQRQIZT/diversidad-sexual-y-afectiva-en-las-aulas-copy1
Activitats: un text escrit per una companya asexual i biromàntica, que es presta a escriure'ns respostes a dubtes freqüents, sobre la violència estructural que pateix. Per intentar visibilitzar altres violències, més enllà del LGB. Text que seria bo repartir entre la gent de la sessió, la autora m’ha donat permís: http://lamevanima.blogspot.com.es/2017/07/voy-salir-del-armario-pero-no-de-la.html?m=1 Com actuar davant d’una agressió: introduïm la llei 17/2014, entitats, protocols i respostes institucionals. Què suposa la nova Llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia? Quins tipus de discriminacions contempla? Qui en són els destinataris? La finalitat de la llei és promoure les condicions necessaries per tal que la igualtat i la llibertat de les persones LGBTI+ siguin reals i efectives. El dret a no ser objecte de discriminació pertany al camp dels drets humans, i per tant més enllà de la ciutadania. Així que les destinataries últimes de la llei són totes les persones, sense importar la situació “administrativa” d’aquesta. Sota quines formes es poden presentar les discriminacions sobre el col·lectiu? de fet, la llei introdueix tot un ventall de formes que per abreuixar es poden reduir a tres: discriminació directa-expresa, discriminació directa-encoberta i la discriminació indirecta.
Quines son les administracions i institucions públiques capacitades per actuar davant una agressió LGBTfóbica? a. Àrea LGTBI de la Generalitat de Catalunya. Organisme que actualment assumeix tasques de coordinació, informació, recepció de denúncies i implementació de la llei. Aquest és l’organisme oficial que regula la llei. Adreça: Avinguda del Paral·lel, número 52, Barcelona (08001) Telèfon: 935517717 b. Síndic de Greuges. El Síndic de Greuges, d’acord amb les atribucions que li assignen l’Estatut d’Autonomia i la Llei 24/2009, del 23 de desembre, exerceix les funcions relatives a la defensa de drets i llibertats en matèria de no-discriminació de les persones LGBTI que puguin haver estat vulnerades per l’actuació d’institucions, tant públiques com privades. Contacte amb el Síndic: www.sindic.cat c. Fiscalia. Servei de delictes d’odi i discriminació. Organisme legal que té per objectiu vetllar per la convivència i pluralitat de la societat, perseguint i combatent delictes relacionats amb l’odi i la discriminació a persones o col·lectius que vegin vulnerats els seus drets per motiu de discriminació. Telèfon: 935549326 / 935549110 (ext. 7284) Com es denuncien els casos d'homofòbia? a) En cas d’agressió física cal anar a un centre d’urgències; en cas d’agressió verbal a urgències psiquiàtriques, si s’escau. b) Davant una agressió cal trucar al 112 per demanar ajut i protecció, així com presentar denúncia a la comissaria de Mossos d’Esquadra (tenen protocol) o al jutjat de guàrdia. c) Si els fets tenen cabuda dins de la Llei contra la LGTBIfòbia (menyspreu, aïllament, rebuig o discriminació) fer denúncia a l’empara de la llei (consultar model de denúncia) d) Comunicar el fet a l’Àrea LGTBI de la Generalitat (Tel. 935517717) e) Fer arribar l’incident a l’OCH mitjançant denúncia on-line, Observatori Contra l'Homofòbia A banda del ervei de denúncies i informació, L’OCH ofereix un servei d’assessorament respecte a l’atenció i presentació de denúncia en cas d’agressió o discriminació homòfoba. Aquest és un servei voluntari i gratuït de l’Observatori, tot i que per poder autogestionar-se també accepta aportacions voluntàries. L’horari d’atenció a les víctimes serà els dijous i divendres de 17 a 19 hores. El servei pot ser de manera telefònica (932172669) o bé presencial al carrer Verdi, 88, de Barcelona. b) Bústia on line de denúncies. Així mateix l’Observatori contra l’Homofòbia disposa d’una aplicació a la pàgina web a partir de la qual es pot fer arribar a l’entitat qualsevol incident de caràcter homòfob. Una vegada estudiat el cas concret, l’OCH estableix contacte amb la persona que ha patit l’agressió per prestar el suport necessari i aconsellar durant el procés de denúncia. Cal remarcar que la denúncia que es realitzi a través de l’aplicació de la pàgina web de l’OCH no té caire oficial. En cas de què la persona afectada així ho autoritzés caldrà presentar una denúncia formal davant l’administració pública. c) Formació per a entitats sobre la Llei contra la LGTBIfòbia. L’Observatori contra l’Homofòbia impartirà i gestionarà, per aquelles entitats que així ho sol·licitin, formacions sobre la Llei contra la LGTBIfòbia dins del territori català. La formació consistirà en un taller bàsic sobre els aspectes generals de la Llei 11/2014 i la resolució de supòsits de fets pràctics a partir dels quals poder detectar actuacions homòfobes o transgèneres i conèixer els diferents mecanismes per denunciar l’agressió. Per sol·licitar un taller de formació caldrà comunicar-ho al telèfon 932172669 o al correu electrònic [email protected]. Els tallers tenen un cost de 10€ per persona assistent en concepte de materials. A MÉS: Formulari de l'Oficina Virtual de Tràmits: Aquesta és una bústia electrònica facilitada per l’Àrea LGTBI on es pot comunicar una agressió per raó d’orientació sexual o identitat de gènere. Amb aquesta comunicació quedaria activat el deure d’intervenció de l’Adminstració Pública, regulat a l’art. 11 de la Llei 11/2014, la qual té el deure de contestar en un termini establert. Així que el Formulari de l'Oficina Virtual de Tràmits del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, serveix per si teniu qualsevol comentari, pregunta, queixa o suggeriment sobre la nova llei. Oficina Virtual de la Generalitat de Catalunya on es poden tramitar les denúncies de fets contra lesbianes, gais, transgèneres, bisexuals i intersexuals. a)Taller: teatre de l'oprimit que permeti a les persones assistentes posar en pràctica els protocols. Es repartiràn les persones en 5 grups. Cada grup tindrà una situació, amb una opressió i diferents rols que hauran d'interpretar. 10 minuts per preparar-se una escena que duri 2 minuts (petita impro). Un cop estiguin totes llestes, s'interpretarà davant les companyes i aquestes hauran de dir que farien si es trobessin amb una situació així dins la seva associació, empran les eines prèviament aportades (protocols, tràmits de denúncia, i propostes de bones pràctiques). Rols: En una junta o reunió de voluntaris comencen a parlar de sexe, com a teme recurrent, i un company/a mostra incomoditat entorn a la temàtica, i se l'acusa de frígid/a. Un company presiona-assetja a una companya lesbiana posant en dubte la seva sexualitat donat que "és molt femenina". Dona bisexual o pansexual, que té una parella masculina, i els companyxs comencen a asumir que és heterosexual. Un noi gay que el presiones per a que "surti del armari" (assumint que és gay per alguna raò) a través de la frase "ets gay, no? tots ho sabem!". Classe d'adolescent. Un noi amb mocador rosa i amb ploma, els companyxs l'oprimeixen enrient-se de la seva expressió de gènere. Prové de l'anglès queer, que vol dir estrany o "bord", mot que va ser utilitzat durant molt de temps com a eufemisme per a referir-se a les persones que se sentien atretes per el seu mateix sexe. Aquesta és una teoria sobre el gènere que afirma que l'orientació afectivo-sexual i la identitat sexual o de gènere de les persones són el resultat d'una construcció social i que, per tant, no existeixen rols sexuals essencials o biològicament inscrits en la naturalesa humana, sinó formes socialment variables de desenvolupar un o diversos rols sexuals. Per això, els estudis de gènere han estat emparentats amb la Teoria Queer, ja que tots dos discuteixen les identitats (dones en el primer cas, gais i lesbianes en el segon), reformulant nous processos d'identificació i de diferenciació al voltant de la sexualitat. Les persones que es defineixen com a queer empren aquest terme per evitar etiquetar-se amb qualsevol altra paraula més limitadora.
Abans de endinsar-se en la teoria queer, cal enteder que vol dir "sexualitats perifèriques". Les sexualitats perifèriques són aquelles que traspassen la frontera de la sexualitat acceptada socialment: heterosexual, monògama, entre persones de la mateixa edat i classe, amb pràctiques sexuals suaus, que rebutja el sadomasoquisme, l'intercanvi de diners i el canvi de sexe. En canvi, les sexualitats perifèriques estan basades en la resistència als valors tradicionals, i en assumir la transgressió moltes vegades el preu que s'ha de pagar és el rebuig social, la discriminació i l'estigma. Per això, les pràctiques queer es recolzen en la noció de desestabilitzar normes que estan aparentment fixes. Les pràctiques queer reflecteixen la transgressió a l'heterosexualitat institucionalitzada que constreny els desitjos que intenten escapar de la seva norma. La teoria queer desafia la noció de sexualitat com quelcom rígid i compartimentat. Vol forjar un moviment més radical que busca un alliberament sexual més enllà de les limitacions de la política de la identitat LGBT que fractura el moviment. Lo queer es defineix com una anti-identitat que podria incloure a totes les persones. Així, el concepte s'alinea en gran part amb la visió marxista sobre la sexualitat, al esborrar les fronteres entre les identitats sexual. La opressió LGBT té arrels materials en les estructures de la societat capitalista, en la que es promou la família nuclear i els rols de gènere com a únic model a seguir. Això assegura una reproducció diària i física dels i les treballadores. Enfront aquesta ideologia heterosexual, les relacions LGBT es discriminen com a desviades. Així, segons la teoria queer per acabar amb les opressions LGBTfòbiques s'ha d'acabar també amb el sistema capitalista que es beneficia d'aquesta primera. D'aquesta manera, la teoria queer busca una ruptura radical amb l'statu quo i es promouen les acciones alternatives i subversives com trasvertirse i el rebuig a escollir una identitat, com a desafiaments a la opressió. QUÉ ÉS LA IDENTITAT PERFORMATIVA? Judith Butler (es recomana llegir "El gènero en disputa") ha exercit una gran influència dins de la teoria feminista i en els estudis queer per proposar una concepció del gènere imitativa i representativa. Butler assenyala que el gènere és essencialment identificació, que consisteix en una fantasia dins d'una altra fantasia. El gènere es defineix, d'acord amb Butler, en el que denomina la performance, és a dir, la repetició que imita constantment la fantasia que constitueixen les significacions de manera encarnada. Sota aquesta visió, els comportaments tan criticats com el amanerament d'alguns gais i transsexuals, o les relacions butch (camionera) / femeni amb la seva imitació particular del gènere revelen, segons Butler, l'estructura imitativa pròpia del gènere. Per Butler tot el que som és una imitació, una ombra de la realitat. L'heterosexualitat forçosa es presenta com l'autèntic, la veritat, l'original. Es a dir, l'heterosexualitat s'ha d'assumir com una repetició coercitiva i obligada dels conceptes "home" i "dona", que exigeixen ser els fonaments normatius de la realitat. No obstant això, el subjecte no tria l'actuació del gènere lliurement, sinó que tal representació de l'heterosexualitat és obligatòria (sota amenaça i coerció). Butler assevera que la performativitat del gènere sexual no consisteix a triar de quin gènere serem avui. Performativitat és repetir les regles mitjançant les quals ens concretem. No es tracta d'una construcció absoluta d'una persona sexuada genèricament, sinó d'una repetició obligatòria de normes anteriors que configuren l'individu. Aquestes normes conformen i delimiten a la persona i són també els recursos a partir dels quals s'inicia la subversió i la resistència. En conseqüència, el gènere és performatiu ja que és l'efecte d'un règim que estableix les diferències de gènere de manera coercitiva. Els tabús, les amenaces correctives, les prohibicions, i fins i tot les regles socials, operen a través de la repetició ritualitzada de les normes. Butler (2002) afegeix que l'heterosexualitat maniobra mitjançant l'estabilitat de les normes de gènere. És per això que l'homofòbia sol actuar a través de l'atribució als homosexuals d'un gènere fallit i malmès. Ho fa designant "masculines" a les lesbianes, "efeminats" als homes gai i "pervertits" als transsexuals. El terror homofòbic als actes homosexuals és, en realitat, un terror a perdre el propi gènere i a no tornar a ser una "dona de veritat" o un "home de veritat". Per això és fonamental assenyalar la forma en què la sexualitat es regula mitjançant el control i la humiliació del gènere. Mites i estereotips bisexualitat:
No tothom entén (o vol entendre) que el món no està basat en dicotomies. Potser fer divisions binàries (bo-dolent, home-dona, heterosexual-homosexual) de tot allò que ens afecta simplifica les coses, però aquesta visió ignora tota una sèrie de realitats que no entren dins aquestes categories i, per tant, invisibilitza i discrimina a les persones que s'identifiquen amb aquestes altres. Els mites que trobem a continuació al voltant de la bisexualitat són resultat d'aquest pensament binari. En cas que coneguis persones que compleixen aquests mites no vol dir que totes les persones pluri siguin això -o es que potser no coneixes cap persona heterosexual o homosexual que també comparteixi cap d'aquestes característiques? «La bisexualitat no existeix» «o t'agraden els homes o t'agraden les dones» «La bisexualitat és vici» «És una moda» «És una fase» «Estan confoses. No saben el que volen» «Les persones bisexuals són homosexuals que no ho volen admetre» «Quan tens parella tries un costat» «Les persones bisexuals no poder ser fidels (en un sentit monògam)» Estereotips homosexuals: «Tots els gays tenen pràctiques sexuals de risc» «Els homosexuals son promiscus» «Qui fa de dona i qui fa d'home?» «Els gais i les lesbianes no poden tenir relacions estables» «Les dones "decideixen" ser lesbianes quan no poden conseguir una parella masculina perquè són poc atractives o perquè han tingut males experiències amb els homes» «Totes les lesbianes odien els homes» «El sida és una malaltia exclusiva dels homosexuals» Estereotips dels asexuals: «La percepció de que els asexuals són freds i/o distants» Discriminació trans: En la societat, en espais formatius, no ensenyem sobre transexualitat, però si sobre la rigidesa binaria, aquesta necessitat de situar a les persones dins d'un àmbit de lo inteligible. «La policía local va a una clase a dar una charla sobre Educación Vial, y apareció este comentario, “a ver si por la noche vas a salir, vas a beber mucho y terminas ligando con una chica muy guapa que cuando vayas a casa en realidad es un hombre”» [La primer part d'aquest text ha estat extret de la «Guia pràctica per a l'agent antirumor. Com combatre els rumors i estereotips sobre la diversitat cultural a Barcelona» de l'Ajuntament de Barcelona]
El primer pas, abans de desmentir rumors, prejudicis i estereotips, és plantejar-nos: de que estem parlant quan fem referència als estereotips, prejudicis o rumors? Què son? Com funcionen? Prejudici, estereotip i discriminació són tots ells termes difícils d'entendre separadament atès que les interdependències entre elles son molt fortes. El prejudici és una actitud i, com a tal, presenta una combinació de sentiments o emocions, inclinacions a actuar i creences anomenades «estereotips». D'estereotips n'hi han en tots els grups socials i no són negatius ni positius per ells mateixos. Són atribucions generalitzades de determinades característiques d'alguns membres d'un grup al seu conjunt. S'atribueixen qualitats a una persona com a membre d'un grup i no se la jutja per la seva individualitat (Myer, 1995). Les imatges negatives que es tenen d'un grup de persones condueixen a emetre judicis negatius sobre elles sense verificació prèvia i sense fonamentar-se en una experiència directa o real. A més, les actituds negatives que es mantenen vers un determinat gruo es fan extensibles a cadascun dels seus membres. Els estereotips solen tenir una base empírica, però és l'exageració i la generalització indiscriminada envers el conjunt dels membres d'una comunitat el que els converteix en prejudicis. L'equívoc rau en la seva extrapolació, com també en la seva permanència en el temps, en ignorar les particularitats i els canvis que es produeixen entre els subjectes de qualsevol grup. Moltes vegades els prejudicis estereotipats s'aprenen i es transmeten sense cap contacte (o independentment del contacte) amb els membres del col·lectiu prejutjat. Família, amistats, relacions de veïnatge i de feina, i mitjans de comunicació són transmissors d'imaginaris que no tan sols no qüestionem, sinó que acabem assumint com a propis, de manera que nosaltres ens acabem convertint en la veu difusora dels estereotips i els prejudicis associats. Tanmateix, els prejudicis estereotipats són molt difícils de desmuntar, ja que són informacions summament simplificades i, per tant, molt fàcils de transmetre. Els hem adquirit com a certeses, com a part del nostre «món donat per descomptat», i davant d'experiències personals que contradiuen les nostres idees preconcebudes sovint és més fàcil considerar l'experiència com a una excepció a la norma que qüestionar les nostres pròpies aprensions. L'estereotip com a creença pot portar al prejudici com a actitud i això alhora pot portar a la discriminació com a forma de comportament. La discriminació comporta actituds i accions d'intolerància i rebuig cap a grups sencers de població que es perceben de manera homogènia, fet que desemboca en processos de marginació i exclusió social. Així, la discriminació limita i condiciona les interaccions socials entre grups, fet que perpetua durant molt de temps, fins i tot durant generacions, situacions de segregació i marginació social. Les actituds prejudicials poden manifestar-se amb claredat, però també de manera subtil o latent. Qui les adopta des d'aquesta última forma suprimeix els pensaments i els sentiments pejoratius, com si volgués trencar conscientment amb un mal hàbit (Devine, 1989,1991). No obstant això, les actituds negatives sovint persisteixen tot i que ho fan amb expressions més difuses. El prejudici latent implica una resposta emocional negativa envers membres d'altres grups en què els sentiments no són tant d'odi i clara hostilitat, sinó més aviat de certa incomoditat, inseguretat o, fins i tot, por. El resultat és més aviat, evitar el contacte amb l'altre grup sense manifestar conductes obertament hostils (Meertens i Pettigrew, 1992). Aquesta seria, de fet, el tipus de prejudici més habitual a la nostra societat, en la qual els prejudicis es manifesten fonamentalment en estratègies d'evitació. Els rumors són declaracions sobre persones, grups o esdeveniments que es difonen d'una persona a una altra sense que se'n demostri la veracitat, que tenen credibilitat no perquè hi ha molta gent que se les creu. Així, sovint els rumors neixen i circulen amb èxit perquè s'adeqüen a les conviccions prèvies de qui els accepta (escolta, creu i difon), alhora que els dóna suport i els enforteix. Aquesta definició vincula directament els rumors amb els estereotips i prejudicis com la raó principal per la qual uns rumors amb els estereotips i prejudicis com la raó principal per la qual uns rumors i no altres són acceptats per les persones. Exposició dels conceptes bàsics de la diversitat afectivo-sexual i de gènere.
Abans de desenvolupar els termes, hi han dues anotacions pertinents. En primer lloc, les definicions del vocabulari han sorgit per una banda del buidatge d'una amplia literatura LGBTI+, per l'altre banda, per espais associatius del col·lectiu que m'han ajudat a resoldre dubtes. En segon lloc, durant el procés d’elaboració del vocabulari s’ha pogut constatar l’existència de nombroses formes per a designar un mateix concepte. Orientació sexual: mode d'identificació articulat entre desig i identitat, que implica una relació entre el propi sexe i gènere i el de les persones per les quals sentim atracció afectiva i/o desig sexual. L'orientació sexual és inherent a les persones i per tant ni s'aprèn, ni s'adquireix de cap manera. Sexe: s'entén com a «sexe atribuït» la classificació que fa la biologia de les especies en dos tipus, varietat femenina (femella) o masculina (mascle), en funció dels seus atributs físics, biològics, anatòmics i fisiològics (cromosomes, genitals, caràcters secundaris, etc.). Parlem de «sexe propi» per referir-nos a l'autoconcepció que cadascú té del seu sexe, independentment d'aquell assignat. Gènere: conjunt de característiques d'origen cultural -relatives a patrons de comportament i d'identitat- sobre la base de les quals s'estableix socialment la distinció entre homes i dones. Es tracta d'un sistema dicotòmic/binari de bicategorització jerarquitzat entre els sexes mascle/femella amb els valors i representacions que els hi són associats (allò masculi o allò femeni). El sistema binari no preveu els cossos que no corresponen amb aquesta divisió, excloent a la resta de gèneres. Intersexual /DSD (Desenvolupament Sexual Diferent): conjunt de variacions de l'estàndard corporal masculí o femení (Comissió Internacional Gai i Lesbiana de Drets Humans - IGLHRC). Identitat de gènere: és l'autoidentificació amb un gènere, independentment del sexe atribuït. En oposició al sistema binari (concepció dualista del gènere entre home-dona), hi ha persones que s'identifiquen amb més gèneres. D'altres rebutgen el concepte de gènere perquè el consideren una construcció social limitadora de la naturalesa humana. Expressió de gènere: la nostra societat pren com a masculí un determinat estereotip, i per femení, un altre de diferent. Entre un i l'altre existeix una extensa varietat de possibilitats, com ara dones fortes o molt musculades, homes amb aspecte «delicat» i sensibles, «amb ploma». Expressió independent de l'orientació sexual i de la identitat de gènere. Trans: és un estat que el gènere aparent (determinat en néixer) d'una persona no coincideix amb el gènere subjectiu. Transgènere: persona que no està d'acord amb el gènere assignat quan va néixer, que rebutja el binarisme de gènere i no se sent identificada amb H-D. Transexual: persona que no està d'acord amb el gènere assignat quan va néixer. Habitualment, solen pasar per procesos quirúrgics i/o hormonals, i reflectir en documents oficials el canvi de gènere. Transvestit/ida: persona a la qual li agrada utilitzar roba que no es correspon amb el seu gènere segons les normes establertes. No és quelcom constant en la seva vida, i no té a veure amb la seva orientació sexual. Homosexual: orientació corresponent a l'atracció afectiva, amorosa o sexual cap a persones del mateix gènere. Lesbiana / Gai. Persona seropositiva: ésser humà que ha donat una resposta positiva en una anàlisi serològica en presentar anticossos del Virus d’Immunodeficiència Humana (VIH). El VIH-SIDA no constitueix una malaltia infectocontagiosa, sinó que es tracta d’una malaltia infectotransmissible; o dit d’una altra manera, que la possibilitat de transmissió del VIHSIDA no té res a veure amb la transmissió de malalties víriques (des de la grip fins a la verola), atès que la transmissió (no el contagi) del VIH-SIDA requereix introducció del virus en el torrent sanguini de la persona que passa a ser seropositiva, per la qual cosa resulta molt complicada la transmissió i és gairebé impossible un contagi de caràcter casual. La serofòbia repercuteix en una discriminació, rebuig, exclusió i estigmatització de les persones seropositives. Heteronormativitat: norma social establerta que imposa el patriarcat i l'heterosexualitat (matriu heterosexual) com a únics models socials i culturals vàlids. L'heterosexisme és la discriminació a tot allò que se'n surti d'aquest sistema. Dissidència sexual: terme recollit i definit en el vocabulari i amb un significat sens dubte transparent, fa referència al fet de no tenir cabuda, de no ser representat, en el model de vida i de conducta establert en la nostra societat. Asexualitat: és una orientació sexual definida per la falta d'atracció sexual cap a altres persones. La asexualitat no té res a veure amb el celibat, l'abstinència o la repressió de la sexualitat. Tampoc és el producte de la repulsió al sexe ni un desequilibri hormonal o un problema psicològic. Les persones asexuals sovint fan servir la seva orientació asexual i de forma adjunta la romàntica de tal manera que poden ser hetero / homo / bi / pa-romàntics. Les persones alosexuales (no asexuals) tenen lligada la seva orientació sexual i romàntica. El fet de separar atracció sexual de la romàntica o altres és poder expressar la forma d'atracció de forma completa. Figura 5. que es troba en els Recursos gràfics. Espectre asexual: és la forma de denominar a totes les orientacions que se situen en algun punt entre la asexualitat i la alosexualidad. Aquest tipus d'orientacions es diuen grisexuals o gris-asexualitat. Aquest espai intermedi reuneix les orientacions en què l'atracció sexual és molt ocasional, de baixa intensitat o de forma molt específica i l'experiència és molt similar a la asexualitat. La més coneguda és la demisexualitat, en què l'atracció sexual apareix quan hi ha un llaç emocional, usualment romàntic. Més informació en el tríptic sobre asexualitat de la Comunitat d'Asexuals d'Espanya: Monosexualitat: variant de la conducta corresponent a l'atracció afectiva, amoroso y/o sexual només cap a un sexe o gènere. Una persona monosexual podria ser per tant, homosexual o heterosexual. El monosexisme és a la vegada, un sistema d'opressió que imposa les monosexualitats com a únics models socials i culturals vàlids, especialmente invisibilitzant altres orientacions. Introduir el Paraigües Bisexual. Figura 1 i 2. que es troba en els Recursos gràfics. Bisexualitat: orientació sexual d'aquelles persones que poden estimar, sentir atracció física i/o emocional d'altres sense exclusió per motiu de gènere o sexe / per més d'un gènere. Pot ser un terme difícil de definir, ja que té significats diferents per a molta gent. Sovint s'empra com a concepte paraigua per englobar totes les orientaciones plurisexuals o no-monosexual: queer, pansexual, polisexual, fluïda, etc. Pansexual: persona capaç de sentir atracció afectiva, amorosa o sexual cap a una persona de qualsevol sexe o gènere. El terme deriva del prefix grec -pan, que significa «tots». Controversia: El binarisme en la bisexualitat. La definició més estesa de la bisexualitat: les persones bisexuals se senten sexual, romàntica o afectivamente atretes tant per a homes com per a dones, i són capaces d'implicar-se en relacions amb qualsevol sexe dins de l'espectre binari. Les diferències entre les dues identitats (bi i pan) es veuen socavades pel fet que algunes persones que es consideren tant pansexuals o bisexuals defineixen la seva identitat de la mateixa manera, fugint de la dualitat social H-D. Polisexual: persona capaç de sentir atracció afectiva, amorosa y/o sexual cap a persones de diversos gèneres, però no cap a tots. Poliamor: forma de relació amorosa, afectiva i/o sexual alternativa a la monogàmia hegemònica a la cultura occidental, practicada de manera ètica i consensuada entre més de dues persones. Teoria Queer / Persona Queer: per definir a les persones que viuen al marge de la norma, provinent de l'anglès, l'expressió té originalment connotació negativa: «rar». Per una banda, també es refereix a un corrent social vinculat al feminisme a finals de la dècada dels 80. Aquest corrent fuig de les identitats estàtiques que culturalment se'ns imposen, entenent que les persones transiten entre els gèneres. I per una altra banda, fa una reflexió, a la vegada que una aportació al moviment feminista, entorn als privilegis de raça, classe social, origen, gènere, orientació sexual, diversitat funcional, etc. Aspectes que ens converteixen en persones amb certs privilegis o opressions. Introduir el Paraigües Trans. Figura 3. que es troba en els Recursos gràfics. Introduir GenderBread. |