[La primer part d'aquest text ha estat extret de la «Guia pràctica per a l'agent antirumor. Com combatre els rumors i estereotips sobre la diversitat cultural a Barcelona» de l'Ajuntament de Barcelona]
El primer pas, abans de desmentir rumors, prejudicis i estereotips, és plantejar-nos: de que estem parlant quan fem referència als estereotips, prejudicis o rumors? Què son? Com funcionen? Prejudici, estereotip i discriminació són tots ells termes difícils d'entendre separadament atès que les interdependències entre elles son molt fortes. El prejudici és una actitud i, com a tal, presenta una combinació de sentiments o emocions, inclinacions a actuar i creences anomenades «estereotips». D'estereotips n'hi han en tots els grups socials i no són negatius ni positius per ells mateixos. Són atribucions generalitzades de determinades característiques d'alguns membres d'un grup al seu conjunt. S'atribueixen qualitats a una persona com a membre d'un grup i no se la jutja per la seva individualitat (Myer, 1995). Les imatges negatives que es tenen d'un grup de persones condueixen a emetre judicis negatius sobre elles sense verificació prèvia i sense fonamentar-se en una experiència directa o real. A més, les actituds negatives que es mantenen vers un determinat gruo es fan extensibles a cadascun dels seus membres. Els estereotips solen tenir una base empírica, però és l'exageració i la generalització indiscriminada envers el conjunt dels membres d'una comunitat el que els converteix en prejudicis. L'equívoc rau en la seva extrapolació, com també en la seva permanència en el temps, en ignorar les particularitats i els canvis que es produeixen entre els subjectes de qualsevol grup. Moltes vegades els prejudicis estereotipats s'aprenen i es transmeten sense cap contacte (o independentment del contacte) amb els membres del col·lectiu prejutjat. Família, amistats, relacions de veïnatge i de feina, i mitjans de comunicació són transmissors d'imaginaris que no tan sols no qüestionem, sinó que acabem assumint com a propis, de manera que nosaltres ens acabem convertint en la veu difusora dels estereotips i els prejudicis associats. Tanmateix, els prejudicis estereotipats són molt difícils de desmuntar, ja que són informacions summament simplificades i, per tant, molt fàcils de transmetre. Els hem adquirit com a certeses, com a part del nostre «món donat per descomptat», i davant d'experiències personals que contradiuen les nostres idees preconcebudes sovint és més fàcil considerar l'experiència com a una excepció a la norma que qüestionar les nostres pròpies aprensions. L'estereotip com a creença pot portar al prejudici com a actitud i això alhora pot portar a la discriminació com a forma de comportament. La discriminació comporta actituds i accions d'intolerància i rebuig cap a grups sencers de població que es perceben de manera homogènia, fet que desemboca en processos de marginació i exclusió social. Així, la discriminació limita i condiciona les interaccions socials entre grups, fet que perpetua durant molt de temps, fins i tot durant generacions, situacions de segregació i marginació social. Les actituds prejudicials poden manifestar-se amb claredat, però també de manera subtil o latent. Qui les adopta des d'aquesta última forma suprimeix els pensaments i els sentiments pejoratius, com si volgués trencar conscientment amb un mal hàbit (Devine, 1989,1991). No obstant això, les actituds negatives sovint persisteixen tot i que ho fan amb expressions més difuses. El prejudici latent implica una resposta emocional negativa envers membres d'altres grups en què els sentiments no són tant d'odi i clara hostilitat, sinó més aviat de certa incomoditat, inseguretat o, fins i tot, por. El resultat és més aviat, evitar el contacte amb l'altre grup sense manifestar conductes obertament hostils (Meertens i Pettigrew, 1992). Aquesta seria, de fet, el tipus de prejudici més habitual a la nostra societat, en la qual els prejudicis es manifesten fonamentalment en estratègies d'evitació. Els rumors són declaracions sobre persones, grups o esdeveniments que es difonen d'una persona a una altra sense que se'n demostri la veracitat, que tenen credibilitat no perquè hi ha molta gent que se les creu. Així, sovint els rumors neixen i circulen amb èxit perquè s'adeqüen a les conviccions prèvies de qui els accepta (escolta, creu i difon), alhora que els dóna suport i els enforteix. Aquesta definició vincula directament els rumors amb els estereotips i prejudicis com la raó principal per la qual uns rumors amb els estereotips i prejudicis com la raó principal per la qual uns rumors i no altres són acceptats per les persones.
0 Comments
Leave a Reply. |